I quant cobraré?

Posted on 11 octubre 2014 Actualizado enn 11 octubre 2014

Amb la crisi econòmica i davant d’una proposta ferma de treball, no s’acostuma a ser massa escrupolós amb el salari. Això no vol dir que, per sortir de l’atur, s’accepti feina sense contracte o cobrant en negre, sinó que l’import del salari deixa de ser la principal motivació per acceptar-la. Sovint, la única raó és la necessitat d’ingressos i de cotitzacions socials. Però, davant d’aquesta disjuntiva, cal preguntar-se com valorar si és just l’import dels salaris que ara ofereix el mercat, ni que sigui a comptagotes.

El salari d’un nou contracte ha d’ajustar-se a la mitjana del sector i a les característiques i la preparació de la persona contractada. El salari mig anual que se situa en 24.400 €, però les diferències són moltes. Tenim un exemple en el turisme, que és un dels pocs sectors econòmics que encara genera feina, on hi ha una mitjana lleugerament superior als mil euros bruts al mes. Però molts empresaris intenten la mínima retribució per reduir costos i, per això, encara hi ha un 12% dels treballadors a Espanya que cobren el salari mínim interprofessional (SMI 645,30 €), un percentatge que va en augment i que amaga, a sobre, contractes a temps parcial.

Els sindicats han posat en marxa una campanya de conscienciació per exigir un salari mínim de 1.000 € al mes que ens apropi a altres realitats europees. Per exemple, Irlanda té un SMI de 1.462 € i un salari mig de 32.000 €, i ja no parlem d’Alemanya, que acaba d’aprovar un SMI de 1.340 € i té un salari mig de 45.000 €, o de França amb un SMI de 1.445 € i un salari mig de 36.000 €. Fins i tot Itàlia té un salari mig de 29.000 € i Malta un SMI de 718 €.

Acceptar un contracte i un sou és una decisió personal, però obliga a respectar uns mínims legals i, sobretot, una remuneració justa i adequada. No exigir-la és desvalorar-se i permetre que d’altres s’aprofitin d’una crisi econòmica que no hem creat ni podem solucionar i que només podem patir-la.

Josep Ant. Casanova